Bé, per fi a casa! Ahir a la matinada vaig tornar d'un viatge a Madrid. No ha sigut la mítica emmigració de Pasqua a Berastegui (Guipúzcoa), prò ha estat molt bé. La veritat és que Madrid, com a capital imposada, no està gens mal. Ens hem passat el viatge visitant museus i a la nit, anant al teatre a gaudir de les representacions més espectaculars o dels musicals més emotius. Sincerament, ha valgut la pena aquesta escapadeta amb els pares. Crec que m'ha canviat un poc, prò ja es voran els canvis d'ací uns dies, mentrestant, continuo aparentant ser la mateixa persona^^

Jo ja sabia que gran part dels diners de l'Estat Espanyol eren dedicats a embellir Madrid, prò tot i així, és xocant veure en carn pròpia les diferències entre Madrid i la resta de ciutats. València no té ni punt de comparació amb Madrid. Pot ser que València estiga plena de flors i fanals, prò Madrid és una ciutat riquíssima en cultura. Teatres, llibreries, escenaris... omplin els seus carrers i fan de Madrid una ciutat digna de visitar. Fins i tot tenen IKEA! I no sols un, sinó més de 5! és una injustícia de les moltes altres que hi han en aquest estat. El país valencià cpntinua sent invisible. I ja vorem com i quan deixa de ser-ho.

Per cert, canviant de tema dràsticament, m'acabo d'acabar alguns llibres que voldria recomanar: El niño con el pijama de rayas i Paula. Ambdós llibres són molt bons i molt emotius. Tant la seua temàtica com l'estil literari són molt diferents, peró els recomane ambdós per igual.

I bé, un besot a totes les bones persones d'aquest món. I una pistola per a tots els estudiants. Xicots, torna l'institut... Suicidi col·lectiu? xD

Per cert!! Abans que m'oblide... necessite comprar una màquina d'escriure d'aquestes velles i grandetes a un preu asequible (no més de 150 € si és possible). Si algú en sap alguna cosa...